Laringectomia total
Coneix la Laringectomia
L´extirpació total de la laringe implica la pèrdua de l´expressió de les emocions, com el riure, el plor i un canvi de determinats hàbits importants de la vida quotidiana, que poden condicionar l´evolució i el futur del pacient. No obstant això, al pacient se l´informa poc sobre aquests canvis i la manera d´assumir-los, ja que en la formació mèdica no s´ensenya la manera d´assumir el repte de la rehabilitació.
La integració d´aquests pacients a la vida diària s´ha d´iniciar des del moment del diagnòstic, creant una relació metge-pacient correcta, de manera que el malalt i la seva família obtinguin la resposta adequada a les seves preguntes, sense donar per fet que ja saben quins seran els canvis que hauran d´afrontar.
Després de l´impacte emocional, que suposa la indicació d´una laringectomia, el pacient ha de superar, en els mesos posteriors a la intervenció, nombroses complicacions, seqüeles físiques i psicosocials que comporten una considerable disminució de la seva qualitat de vida. A això es suma, en no poques ocasions, una inseguretat econòmica i laboral i un sentiment d´inferioritat que restringeix la seva vida en societat. Sense restar importància en aquests moments al «paper fonamental de la família», resulta imprescindible una ràpida reinserció social, sent en aquest aspecte crucial el paper de les “associacions de laringectomitzats”.
L´ajuda rebuda en l´aprenentatge de la veu esofàgica és, sentint-se ubicada en dubtes, l´aportació més gran a problemes de salut, alguns previs i altres desencadenants de l´operació i els tractats complementaris, necessaris per superar la mala salut. Entre aquests destaquen les malalties respiratòries, com la bronquitis crònica, l´emfisema o l´asma, que acostumen a veure´s aguditzats per la nova mecànica respiratòria, privada del paper protector i condicionador de la via respiratòria superior.
Amb un adequat maneig terapèutic és possible, en la majoria dels casos, atenuar les molèsties i limitacions derivades d´aquestes, contribuint així a millorar la qualitat de vida del pacient. En alguns casos és necessari recórrer a tractaments més complexos, fins i tot quirúrgics, per solucionar o pal·liar algunes complicacions respiratòries o deglutòries, com les estenosis traqueals o faringoesofàgiques, i les fístules salivals tardanes.
Finalment, és imprescindible facilitar al pacient l´accés a l´ajuda psicològica, sempre recomanable i sovint imprescindible, per superar amb el menor patiment possible en els primers mesos en aquesta nova situació.
Galería
